D’enamorats més encesos
jo no n’havia vist mai!
Ell no tendran aturai
fins i tant s’hauran promesos!

Vós a Son Cuixa segau,
possessió que no sé,
i jo dins Son Garrover
tanta tristor passaré
com un catiu dins Alger
que de moros està esclau.

Mu mare, es guerrer no em dóna
una hora d’espai. M’ha dit:
-Tant de dia com de nit,
sempre an es foc ationa-.
I jo sé, i ja fa estona,
turmentant una persona
li fan dir “sí” qualque pic.