-No ho puc fer, bella Comtessa; no ho puc fer, esposa mia,
perquè lo rei ha manat que t’he de llevar la vida.
-Vés i treu-me el sopar; no em treguas lo qu esolies;
val més un bocí de pa i llavò un platet d’olives.
Vés i colga los infants; no els colguis amb qui solies;
colga-los amb les criades, no sentiran el ruido;
no esser el minyó petit que enteniment no tenia.
Vés-te’n i digues un credo i també una avemaria
per sa dona que entrarà, que no duri més que un dia.-
Mentres deien les paraules, un àngel les persguia.
-Se detenga, senyor Comte; se detenga de part mia,
que el rei ha mort en sa nit i sa fia a punt del dia,
i tots dau-vos un abraç com Sant Joseph i Maria.

Ja veig llum i veig claror;
sa madona ja s’aixeca.
Que ho serà, de bona aqueixa
per posar dins es sarró!

De suquí veig Son Verí,
Sant Marçal, Sa Cabaneta,
jo veig Raixa i veig Raixeta,
careta de xerafí.