Més de mil i cinc-cents anys
abans de Vós esser nada,
pregaven es carmelitans:
“Siau benaventurada!”
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Mare de Déu del Carme
Poble
Esporles
Núm de glosa
218
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo havia principiat
davant ca teva, garrida,
un castell de pedra viva,
i es guerrers el m’han tomat.
S’ase meu jo el tenc criat:
quan me sent, tot d’una ve;
és de sa talent que té;
no el tenim gens desganat.
Gran ditxa m’ha dada Déu;
venturosa som estada,
de segar una escarada
veinat de s’estimat meu.
Tradicionari de Mallorca
