Més de mil i cinc-cents anys
abans de Vós esser nada,
pregaven es carmelitans:
“Siau benaventurada!”
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Mare de Déu del Carme
Poble
Esporles
Núm de glosa
218
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Veureu, voltros que trobau
que estau mal a pler a ca nostra,
veureu es casar què costa,
si an aquest cas arribau.
Veureu voltros com vendrà
qualque vespre alegret,
i, si ho voleu tenir net,
amb raó, haureu de callar,
perque si voleu xerrar
ho fareu encendre més,
i amb so primer revés
ja vos farà redolar.
Dins es clot de Puigpunyent
hi rondeja una milana;
cerca borraions de llana
per tapar es cul a sa gent.
Tradicionari de Mallorca
