Mare de Déu de l’abrement [sic]
Vós qui estau al monument
abraçada amb una creu,
devotament l’adorarem
-Oh Fill meu dolç i amat,
que de pena n’heu passada!
Jo la pas pel pecador.
Qui dirà aquesta oració
cent vegades es dia del Ram
mentres la Pàssi’ cantaran,
el do que em demanaran,
tant si és petit com si és gran,
ben concedit los serà.

Enc que em prediquin una hora,
tanmateix no m’ho creuré.
Mon pare és estat beier,
i jo qui ho som també,
i mai he vist cap sequer
amb so brescam a defora.

-Vós llaurau voltant voltant.
-Hi llaur perque m’hi cau bé.
per adreçar es sementer,
si preteniu, hala envant!
-Mon germà, a poc a poc,
¿Que no veis que som xuieta?
Si haguésseu de canar veta,
ja mos veuríem de prop.
-Si voleu passar, passau,
que jo no vaig de cançons.
Som més capaç de canar
veta, que vós fer seions.