D’es trebai surt es profit,
he sentit dir de vegades;
però jo amb ses uiades,
garrida, m’he devertit.
Al•lotes, voltros teniu
sa pipa i es tabac meu.
Dau-lo’m prest, per ’mor de Déu!
Tanmateix no us ne serviu!
Tanta endiana, Tonina,
blanca i de color de cel,
i no hi hagut p’En Miquel
p’es cap una barretina.