Al qui de mi ha rallat,
al qui ralla i no s’atura,
Déu li do tanta ventura
com el qui neix i no sura
i se mor desesperat.
A l’amo vaig demanar
a on tenia es blat gros.
-Aquí d’alt n’hi ha un tros
que t’hi poràs esbravar.
Tot lo dia t’he mirada:
mà a costat, ansa de gerra.
I l’amo no t’ha llogada
per fer ombra a sa terra.