T’ets avanat per aquí
que, en sentir-te, m’aixecava,
i jo per color rallava
com a ton costat estava,
per no fer-te empegueir.

Diràs, Bosseta Maria,
a Na Buge, en caure bé,
que te mostr aquell paper
de cançons que fé aquel dia.

En fer tempestat de vent
totes ses fuies ramassa.
I an es guerrers de sa Plaça
los se’n durà en es torrent.