Jo voldria esser es tacons
que tu dus a ses sabates,
perque amb so mirar me mates
i amb so rallar me confons.
A Algaida es festejadors
damunt sa caixa s’asseuen
i a Randa cadira treuen,
los tracten com a senyors.
Si estaves enamorada,
Francineta, d’un senyor,
¿no sabies dir que no
quan te vaig demanar entrada?