A sa vinya tom es brots
i ses paraules açí.
Si voltros vos reis de mi,
tota sola em ric de tots.
D’aquí en envant vui pensar
quin nom ha d’esser es meu homo:
¿Pere, Juan, Jaume, Toni,
Rafel, Miquel o Tià?
Vós sou qui a mi me privau
ses meves alegrietes:
de lluny me feis manballetes,
i, com som a prop, no em mirau.