Hòstia consagrada,
en bones mans t’has posada,
tota feta de carn i sang;
la meva ànima vos coman,
que en el cel sia portada.
Oh càliç, tan divinal,
sang preciosa de Cristo,
no permeteu que jo visca
ni muira en pecat mortal.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Oracions
Poble
Manacor
Rima
Assonant
Núm de glosa
87
Volum
III
Interpretació
Se sol dir en el moment de la consagració.
Altres cançons relacionades
Si la vols que tengui jocs,
l’has de triar jove i sana,
que aqueixa de Sa Cabana
és un mira’m-i-no’m-tocs.
-¿Això que és s’estudiant
de Son Pere Carabassa,
que de lletra no en sap massa
i que perd s’eima jugant?
-Si jo perd s’eima jugant,
vós la perdeu p’es cellers!
De lletra no en sé de més,
però ne sé lo bastant.
-Mirau-lo, aquest polissó,
que de poca senyoria!
Sols no mena cortesia
a son pare, que és major!
-Jo no vos men cortesia
perque no la mereixeu.
Un altre pic no anireu
quantra qui us defensaria!
Aqueixa cara de sol
an es meu germà agrada;
tot això serà cunyada
que tendré, si Déu ho vol.
Tradicionari de Mallorca
