Tenc ses ungles que em fan mal
de gratar davall sa porta;
sa panada és que importa,
o si no, ja mos n’anam.
A Ciutat venen estores
per carros i carretons.
Jo vénc carregat a fons;
no és de llenya ni tions:
tot són comandacions
de ses vostres segadores.
Pega’m una punyalada
i veuràs mon cor obert,
i així tu sabràs de cert
de qui estic enamorada.