Jesús del cel vertader, espòs de l’ànima mia, Vós sabeu que jo voldria el cel com me moriré.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Glòria
Petra
77
III
A Son Cugut es fogons són dues pedres plegades i ses parets foradades totes plenes d’aranyons.
Sant Antoni gloriós, guardau-mos sa porcelleta, i com la tendrem grosseta la mos menjarem tots dos.
En sentir tro d’escopeta, lo meu cor queda atordit. ¿Com converses tan petit, Miquel, amb Na Figa-seca?
