Jesús del cel vertader, espòs de l’ànima mia, Vós sabeu que jo voldria el cel com me moriré.
Glòria
Petra
Jo t’enyorava, Francina, i no era per berenar: tenia por d’aplegar, dins lo meu cor, fam canina.
No hi ha poma ni maçana tan gustosa de menjar com l’hòstia consagrada com anam a combregar.
Pega’m una punyalada i veuràs mon cor obert, i així tu sabràs de cert de qui estic enamorada.
