No t’enamors de pastor
d’es pla ni de sa muntanya,
que es baf de sa terra el danya
i no en pot sentir s’olor.

Garrida, el qui fuig de Déu
camina i corr debades.
Moltes dones he mirades,
emperò no n’he trobades
que sien an es gust meu;
demés aquest cosset teu,
encara que faça neu,
dóna febre a llamarades.

Caragol, treu banya,
’nirem a la muntanya,
durem un feix de canya.
Tira, tira, caragol!