Té es cap com una magrana;
ses oreies, com dos plats;
ets uis, com a dos llevats:
has de veure si m’agrada!
Una fadrina, com neix,
hauría de nèixer aguda,
que, si ve que un fadrí muda,
ella que fes lo mateix.
Oh branca de claveller!
Voldria que clavells fesses
i que fos prest que venguesses
a estar en es nostro carrer.