-Això és pena que jo tenc-
sa mare deia a sa fia;
-Si et cases i no l’avens,
s’ha acabada s’alegria!
A mi me’n pren com los cegos
que no veuen la claror.
Jo, per rallar amb s’amor,
caminaria cent llegos.
Mosso que fa de bover
i tenga poca hasienda,
ves com pagarà sa renda,
si no té lo que ha mester!