Si pensàvem en la mort una estona cada dia, cap cristià hi hauria que dugués es feix tan tort.
Mort
Llucmajor
Sa mare, perque és sa fia, no la gosa contradir i la me deixa dormir fins a les deu, cada dia.
El ravenet li digué: -Margalida, pren murtons.- I ella, fent margaions, es plat i tot se’n dugué.
Dins es cap hi teniu grins, cara de rosa encarnada. Vos han fet una enramada de canyes, paumes i pins.
