Madona de Son Guineu,
¿tan de matí us heu llevada,
amb sos al•lots carregada
i encara veniu a peu?
No em trastoquis s’estimada
que seu en aquell racó
i dóna més resplendor
que tota sa bancalada.
Estàvem enamorats
jo de vós i vós de mi:
com ha venguda la fi,
careta de xerafí,
no mos hem casats plegats.