Déu m’ha enviat un mirai
perque em puga mirar bé.
S’estimat d’en temps primer,
jo no sé si l’he vist mai.
No sé com t’he de pagar
el benefici que em fas:
fé de mi lo que voldràs;
jo estic an el teu manar.
Jo vaig a l’arranca-sega,
cap avall costa a través.
No em pensava que hi hagués
dins es lloc d’es Calderers
una jove tan alegre!
I encara En Juan d’Hortella
la hi troba sa mitat més.