Una fadrineta riu
quan veu s’estimat venir,
i una viuda que deu dir:
Ai, si mon marit fos viu!
Jo m’és seguit somiar
s’estimat, de matinada,
quedar tota aconhortada
com si fos casada ja.
Si dius que som vengut vespre,
és que en tu no tenc l’intent:
jo tenc més coneixement
en es peus, que tu a sa testa.