Amb cadena forta i baula,
fieta, lligada estàs,
i d’aquí endavant sabràs
què cosa és donar paraula.
Una roseta perhom
per ses qui estan aixecades;
però ses qui estan colgades,
que dormin, si tenen son!
Que va d’errat el qui es pensa
que jo no vui En Miquel!
Tan segur tengués el cel
com per ell me faç sa clenxa!