De gararanys en es sol
ella no se n’agradava,
i ara, des que és casada,
en menja tants com ne vol.
Jo la festseig tavernera per ses tasses que em pot dar;
però, en ´ver-me de casar,
me’n vaig a s’amor primera.
-Oh cara de baladrer!
¿Quan has tenguda talent?
-Sempre, contínuament;
per això vaig tan lleuger.