La mort és d’un natural, passa per davall sa roba: ell no deixa ric ni pobre; sempre fa es rostoi igual.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Mort
Algaida
23
III
Una paraula, poc costa; i vós no la’m voleu dir. Jo voldria ser es mantí, món bé, de l’arada vostra.
Ja li diràs a ton pare i a ta mare, si vols, que no m’agrad de fesols perque no es miren de cara.
Catalina, tu voldries tenir sis enamorats: dos qui van i dos qui vénen i dos que estan aturats.
