A ses ombres d’un ciprés és es nostro paradero; allà hi deixaren es salero, sa noblesa i es diners.
Mort
Sant Joan
Vida mia, tu te’n vas i no planys de deixar-mè; jo, sense importar-mè, de tu vaig voler fer cas.
Madò Bet, s’altra diassa, tot lo dia va plorar perque no pogué aficar es cap dins sa carabassa.
A Vilafranca es jovent és dolent que no té fi; tenen es motiu de dir, si els escomets: “Farà vent!”
