¿A on és aquella amor
que tu deies que em tenies?
Si em veies mort, ploraries
una mica, per color.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Sant Joan
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Desamor i ruptura, Mort, Relacions de parella, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
192
Volum
I
Núm de pàgina
39
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Estimat, com jo veig s’ase
que vós solíeu menar,
corrents me’n vaig dins sa casa
perquè no em vegen plorar.
Jo no tenc fetge ni lleu
ni cap ni uis per mirar
des que te’n vares anar,
estimat, de dins Sineu.
Tradicionari de Mallorca
