Quanta vegada el cor meu
n’és estat devers ca teva,
i tu encara no ets meva
ni sé quin compte és es teu!
Si véns a sa meva fibla,
beuràs fins que tengues set.
Una te’n diré de dret,
perque asseure’m no és possible.
Vaig seguir p’es regueró
per on s’aigo se n’anava
i vaig veure s’hortolana
qui rentava es gonelló.
Amb sos modos d’anar d’ella,
vaig veure que era hortolana:
es davantal d’endiana
i curteta de gonella.