Sa madona de sa Cova,
sa d’Aubarca i es Verger,
totes tres les compondré
a dins una cançó nova.

Jo tenc una fe divina
que n’has d’esser mon espòs;
ramell de principals flors,
no t’inquietes ni plors
fins que sapis que el meu cos
tenga cap de vena viva.

A Bunyola vaig trobar
moltes pasteres corcades
perque sols no els han emprades
ni esperança que no hi ha.