Garrideta, garrideta,
a los meus uis ho sou més
quan vos veig amb sos paners
que anau a dur oliveta.
Si ara En Juan venia
i em deia: ─Taia’t un braç─,
li diria: ─Juan, jas,
taia d’allà on voldràs─,
i tots dos los hi daria;
però no comportaria
que tots dos los me taiàs.
Renouera, renouera,
sempre vas cercant raons;
més valdria que filasses,
que es cerros van p’es racons.