Tant m’agrada aquest nom teu
que un hortet ne sembraria.
Tenc es nom més dolç: Maria,
nom de la mare de Déu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Maria
Poble
Sineu
Núm de glosa
135
Volum
III
Altres cançons relacionades
Al•lota, fé’m un favor:
deixa’m escaufar ses mans;
allà on l’has fet a tants,
a jo no em digues que no.
Ses fadrines se fonien
assegudes en es banc.
I sa mare, en tant, en tant,
mirava es sons si venien.
Venturosa criatura
qui se mor i al cel se’n va
i segant se pot guanyar
doblers per sa sepultura.
Tradicionari de Mallorca
