Com més m’hauria valgut,
es dia que em vaig casar,
’ver-me tirada dins mar
i no haver-te conegut!
Es dilluns, com mos trobam,
molta son i poca gana.
I es dimarts també el pesam
amb sa mateixa romana.
I es dimecres mos trobam
a prop de mitjan setmana.
I es dijous consideram:
-Prompte la tendrem passada!-
Es divendres no menjam,
perque té sa carn privada.
I es dissabte mos posam
rellotge i bona mudada
i a festejar mos n’anam.
Es cantar a mi no me prova;
un temps cantava més bé.
Jo m’hauré d’arribar a fer,
d’una soca de noguer,
una gargamella nova.