Àngel meu, si tu sabies
sa pena que em fas passar,
és ben segur que vendries,
fos per terra o per la mar.
Si vós éreu a Cabrera,
estimat meu, i jo aquí,
m’arriscaria a venir
amb una barca de pi
amb un vaixell de figuera.
Jo estic com un ensensat;
ves sa mare què ha de fer!
Beneït siga el roser
que tal ramell ha badat!