Des que el Rei soldat me fé,
no he tornat tenir alegria.
Catalina, jo voldria
que pensasses qualque dia
en so qui et vol tant de bé;
que, si no hi penses, perdré
es llum de Déu vertader,
sa força i sabiduria;
pensant en tu, qualque dia
l’ànima a Déu donaré.
No fieu d’es frares,
que són polissons:
a davall ets hàbits
duen es calçons.
Demà m’en vaig a vermar;
¿vols que t’envii una uiada?
Si no en trob cap de cepada,
d’es meus uis la’t puc donar.