Garrida, la vostra mare
és més llesta que no em pens:
en es llum posa dos blens
perque faça bona cara.
Hi ha hagut temps que poria
bravejar de tenir bo
amb lo mirai del meu cor
que cada vespre venia.
Jo m’he abrigades tres pells,
anit, per plor que no ploga;
són d’anyell i d’anyeloga,
d’anyeloga, tres anyells.