Tu ja véns d’aquella cepa
d’esser tan margalider;
ell com ta mare et tengué,
sa comare ja et dugué
de su-davall una estepa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Margalida
Ariany
129
III
A mi me’n pren com la cega
qui davall terra fa es niu.
Un homo qui tot ho diu,
en dos dits d’aigo se nega.
Sebastià, mon tresor,
serafí, cara de rosa,
demana’m qualsevol cosa,
que et daria lo meu cor.
Jo em veig venir sa ruixada.
Amor, ¿qué la’m pegareu?
Emperó no la’m fareu
que no la m’haja pensada!