A dins Son Sureda Pobre
ja no m’hi veuran tornar,
perque hi vaig cuidar deixar,
amb un any que hi vaig segar,
sa carn, sa pell i sa roba.
Cristo nostro Redemptor
va deixar en es seu procés
que qui robaria més
estaria molt millor.
Jo, de cada sac de redó,
tres aumuds, ja no en vui més.
Ses al•lotes monyes, monyes,
no m’acaben d’agradar,
perquè no saben ballar
ses enfonyes, ses enfonyes.