–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!

Gabriel, Gabrielet,
mirai de la meva vista:
fe’t a comptes si estic trista,
no puc viure en no veure’t.

Estic dins un arenal
amb un àngel que mi guia.
No hi ha cap hora del dia,
que no pens en l’amor mia,
que ets uis no me facin mal.
A baix d’es vostro portal,
si hagués fundat um uial,
per mi vostro gust seria.