Miquel Mas, utilidat
crèieu treure de firmar;
i ara, en es resultat,
per un altre heu de pagar.
-A sa plaça fan ballades; mumareta, hi vui anar.
-No te’n vages, Catalina, que ton pare arribarà.-
No havia girat cantó, son pare ja era allà.
-¿Que no hi és Na Catalina? –Ha volguda anar a ballar.-
Ja és partit amb unes cordes i un garrot en cada mà.
La primera garrotada, mig morta la va deixar.
La segona garrotada, ja acabava d’alenar.
La tercera garrotada, ja ben morta va quedar.
-Adiós, Catalineta; no la hi ’gués deixada anar!
-Pots plorar Na Catalina, ja no ressucitarà!
Estimat meu, consol d’altri;
com te veig, s’amor me fuig.
Diuen que en festejau d’altres:
en prenc pler i no m’enuig.