No deixaré de venir
ni de pujar aquesta costa,
perquè aquesta filla vostra
Déu sap sa pena que em costa
i no me’n podré servir.

Jo ja tenc es paner mig
de móres i olivons
a sa vorera d’ets Oms
baix d’es Puig de Castellitx.

¿Vols que et mostr de festejar?
Jo judic que n’aprendràs.
A dins ca seva entraràs
i es bon vespre els has de dar.
-Bon vespre. -¿Que ja te’n véns?
-¿Què hi ha de nou per aquí?
-No res he sentit a dir.
Jo crec que tot és d’un temps.-
Sa mare li dóna uiada:
-Tu et cansaràs d’estar dret;
jas, vet aquí un banquet;
seu, si no ets de passada.