Rossinyol de primavera, tu que vas cantant, cantant,
ja diràs a mon aimada que l’esper amb un gros plant,
per sebre que la guerreja un altre jove galant.
Déu faci sia mentida una desgràcia tan gran.

Homo de mitja paraula
t’ho diré moltes vegades:
no em saberes dur vellanes
de sa festa de Sant Jaume.

Mateu de can Amorós,
¿què tal? ¿que no t’ha agradat,
que aixuxí te n’has anat
sense dir-mos adiós?