Baten es blat roveió
i no desfan ses falcades:
per això van tan taiades
ses egos d’es Puig Moltó.
A dins Cala Pi ses nesples
mai ’caben de madurar
des que En Juan Moi va anar
amb s’escolà a tocar vespres.
Me deia, abans d’anar-hí
a començar s’escarada:
Jauràs a la regalada
fins que es sol voldrà sortir.