Quan tu duràs xarreteres,
Miquel, de sergent primer,
un matalàs faré fer
amb randes per ses voreres.
En Tomeu cridava: -Jaume!
Aixeca’t i m’obriràs,
i llavò em desfermaràs,
que m’han penjada una llauna.
Una hora passat migdia
venia d’allà Consei.
¿No saps què em dóna alegria?
Es un qui va tot lo dia
llaurant darrere un parei.