En es lloc que estic llogat
no hi falta menjar ni beure,
però hi falta llibertat
per poder venir-te a veure.

Mon marit està a la cama; set anys fa que està rendit,
i li han agafat ganes de menjar carn de cabrit.
Jo me’n vaig anar a la plaça a dur-li carn de cabrit.
De tanta via que feia, hi vaig posar un any i mig.
I, com vaig esser a ca nostra, el trobí mort i cosit.

Enc jo no siga estada
de Pollença una capbuit,
puc dir que no se n’han duit
per causa meva cap frare.