D’estiu fa bon estar a s’ombra
perquè es sol és importú.
Jo fos tan orba com tu,
pens que em faria refondre.

Amor, no sospirs ni plors
ni temis si estràs bé,
que, quan pa ja no tendré,
per aliment te daré
gotes de sang del meu cos.

Com estava a sa presó,
tot solet me devertia:
per companyia tenia
un sant pintat amb carbó.