Estimada, vós sou l’ona
de la vorera de mar,
perque en sentir-vos cantar,
el bon mariner s’entona.
Si mudes, jo ja he mudat;
no crec que em siga tardada.
Joan, tu m’has arribada
a punt de cristià nat.
Quan me diuen que ets dolent,
faç una riaia fresca.
Jo no crec que amb tu patesca;
i si patesc, hi consent.