A Nadal, neules;
i a Pasco, panades.
Un aucell sense ales
és bo d’agafar.
A una casa, en tenir pa,
ja estan contents.
A una jaia sense dents
da-li pa moll.
Una gerra fora coll
està escollada.
Dins una bóta buidada,
no ha gens de vi.
Mos acostam al morir
d’en hora en hora.
En es llocs d’enfora,
no sé què hi ha;
si hi ’via d’anar
em sabria greu.
Qui se baraia amb Déu,
mai per mai guanya.
A sa nostra Espanya,
ho fan així.
Qui s’aixeca dematí,
va allà on vol.
Ja val més dur dol
que morir-sè!
El qui jura ver
no jura fals.
Qui va a llocs alts,
té bona mirada.
Una torrentada
va cap avall.
Un llum encès en es sol,
no fa claror.
Un ferrer sense carbó,
és cosa poca.
A sa gent loca,
teniu-li esmnet.
Diada de vent,
posa’t a s’arrecer
i estaràs calent.
S’hort de ca’s frares,
ja està pagat.
Un gat escaldat,
menja-t’ho salat.
I es cuento està acabat;
quatre betcollades
p’es qui l’ha escoltat.

Quan los meus ossos seran
mig podrits dins el fossar,
en sentir-te anomenar
encara s’alegraran.

Un dia ben dematí,
devers les nou,
no hi havia res de nou
en tot sa plaça.
I varen dir: -Una barca passa
per sa placeta.-
A sa primera escaleta,
jo m’embarquí.
Petit a petit,
devers mitjanit,
com feia sol,
vérem es doctor Pujol,
el gran profeta.
Partírem p’es port de Petra
i per Andratx.
Sentíem cantar aucells
per aquelles basses.
Centinel•les a cada passa
per por d’espies.
Naps, porros i xerovies
fan s’enciam saborós.