Una jovençana sé
qui fa poc que s’és casada;
no té llençol ni flassada
i es llit és a ca es fuster.
Es primer vespre jagué
damunt una post rascada
i encara manllevada
que no valia un dobler.

Catalina, ¿me vols dar
paraula de casament,
i així me faràs content
i més no em faràs penar?

Sa tia Antonina
d’es conco En Simó,
fa de planxadora
i no té amidó.