L’amo de Son Caparrot
el se’n dugueren amb tropes;
dones n’hi havia moltes,
emperò ploraven poc.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Morts Naturals
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
139
Volum
III
Altres cançons relacionades
Per desgraci’ un sabater
caigué dins un cossiol,
i el se’n duien a enterrar
amb sos dits plens de cerol.
Dos qui miren,
dos qui escolten,
quatre qui fan es llit
i un tot sol que se colga.
Un ca.
Mon pare era glosador
i mu mare capitava,
i jo som sortit tan ase
com sa closca més gruixada
de ses banyes d’un moltó.
Tradicionari de Mallorca
