Una Móra s’enamora,
i no és móra de batzer;
és una Móra que té
amb ell l’amo En Miquel Móra.
En acabar aquest redol
i aquest d’aquí darrere,
sa fauç i sa nostra aiguera
ja no aniran pus p’es sol.
D’aqueis bous tan valents
ja se’n sentirà parlar,
perque varen rabassar
a dins sa vinya d’es pla
terra, tai de fonaments.