S’haver-me’n d’anar no planc;
només ‘ver-te de deixar.
Si no te puc alcançar,
pens que arribaré a plorar,
per tu, llàgrimes de sang.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Comiat
Sant Joan
Cos humà, Festeig, Peripècia, Soledat, Tristor
7a7b77b7a
Consonant
5
180
I
38
Oratjol de tramuntana
és qui m’alegra es cor meu.
¿Com deu campar En Tomeu,
aquell estimadet meu
darrere aquella muntanya?
Oratjol de tramuntana
alegra lo meu cosset
des que es meu estimadet
habita dins sa muntanya.
Oratget de tramuntana
alegra lo meu cosset
perquè es meu estimadet
habita dins sa muntanya.