S’haver-me’n d’anar no planc;

S’haver-me’n d’anar no planc;
només ‘ver-te de deixar.
Si no te puc alcançar,
pens que arribaré a plorar,
per tu, llàgrimes de sang.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Comiat

Poble

Sant Joan

Camp Semàntic

Cos humà, Festeig, Peripècia, Soledat, Tristor

Mètrica

7a7b77b7a

Rima

Consonant

Versos

Núm de glosa

180

Volum

Núm de pàgina

Altres cançons relacionades

Qui no n'és estat ausent
ni sap què cosa és penar,
que m'ho véngui a demanar,
que jo li podré explicar
l'hi diré tal com me sent.

Saps que és de mal, estar ausent
i s’amor no porer veure!
N’emprèn com un qui vol beure
i s’abrasa purament.

Si estau una altra setmana,
Miquelet, sense venir,
no trobareu damunt mi
una unça de carn humana.