Ximbombeta, que ets de bona!
Jo sempre t’alabaré;
tu m’has de dur, si convé,
sa pasterada i s adona.

Tu te devies pensar
que d’enuig me moriria,
i més tost tenc alegria
d’ençà que te vaig deixar.

Maria-Aineta estimada:
¿saps En Guiem què m’ha dit?
Que et troba com un confit,
de dolça, i no t’ha tastada.
Com prou pena haurà passada,
un altre en tendrà es profit.