-Estimat meu, ¿què em dureu
en venir de Barcelona?
-Vós duré lletra redona
si trob que la mereixeu.
En Rafel de la Cameta
és més tonto que un marès:
compra ses mules a pes
a cinc cèntims de pesseta.
Quan es Verro la pesava,
ell estava retgirat
i deia an es seu veinat:
-Pesa més que no em pensava.
Me creia que en festejar
ja no tenien talent,
i ara veig clarament
que en no estar-vos de present
no faç sinó badaiar.