Sa cunyada em fa morrada
quan m’enquantra p’es carrer,
i jo encara sols no sé
es seu germà si m’agrada.
Jo maneig es gavilans
davant davant tot lo dia
i no tenc tan bona vida
com tenen es capellans.
Sa destral ja taia bé,
perque la vaig fer esmolar;
uns calçons m’heu de comprar,
mu mare, que els he de mester.