A la vila hi ha gent noble; jo ho sé, perque hi som estat. En Rasca va fer un gelat i envenenà tot es poble.
Desgràcies
Llubí
Dins lo meu enteniment un estel hi ballaria. ¿Heu acabat, vida mia, de donar-me’n entenent?
Quan jo la veig tan mudada amb sa robeta millor, dic: Quina colació per mi, tan ben aguiada!
Diràs a sa majorala de can Xalet d’Aumadrà que En Miquel Magrana està com un colom ferit d’ala.
