La Mare de Déu del Toro
que habita dins Son Gener,
sa mare i un cunyat té
qui són d’es partit d’es moro.
Com més m’hauria valgut,
es dia que em vaig casar,
’ver-me tirada dins mar
i no haver-te conegut!
Un fadrí enamorat,
com és damunt es portal,
respon i diu: -Jo em sap mal
tan prest haver-me aixecat.
Si tu vols, clavell daurat,
festejaremp’es corral.-
La jove respon lleial:
-Si ets d’es meu natural,
hi pots venir descansat,
però jo tem, estimat,
que no em vulgues fer es dogal.
-De mi no esperis un tal;
¿que encara no m’has mirat?
Jo ja veig que dus bondat,
però et tenc de dir, estimat,
que un tai va desbaratat
en no haver-hi es majoral.