Jo em pos a cap de cantó
de carrer que em ve de passada,
per mirar-vos, estimada,
com anau an es sermó.
¿Quina eina una casa té
que, sense cames, té cap,
sol jeure dins un forat
i sens falta s’ha mester?
La clau.
Ja diràs a N’Alomar
que tanqui sa farinera,
que jo tenc un molí a s’era
i per tot Sineu moldrà.