Molt m’agrada Sant Domingo
que està enmig de la Ciutat;
més m’agrada s’estimat,
aquell que ve d’amagat
i com passa pega un siulo.
Comare, comare meva,
comare meva, adiós;
comare, regalau-vós,
però no de cosa meva.
Na Catalina té un dengue
que costà cent duros d’or,
emperò no la vui jo,
i qui la vol, que la prenga!