Voldria conversar amb tu;
voldria que me volguesses;
voldria que em coneguesses,
i no ho he dit a ningú.

A lo punt que arriba En Pere,
–Bon vespre! ¿Com és? ¿Com va?
¿Que heu sopat, o heu de sopar?
–Si en vols, encara n’hi ha.−
I la joveneta està
amb so mocador en sa mà
que no pot dir res, de pena.

Tenc sa dona, ¿que no ho creis?,
que me té desesperat!
Du es senyoriu aferrat
fins a s’arrel d’es cabeis.