Feis garbes de dos vencisos,
que es meu carreter és valent;
no és com a dins Puigpunyent,
que es fadrins hi són alisos.
A sa vorera de mar
cada dia surt es sol.
Mai ’via sentit bramar
tants d’ases a un redol.
L’amo En Pere es vol casar
però es vicari no ho vol:
i si el fan estar tot sol,
de pena se morirà.