El qui t’adora, m’ha dit:
-Estira’t, amor, no surtes,
que això és massa anar a les urtes
una fadrina en sa nit.

Sa mare, despertau-lè,
sentirà cantar el cor meu;
però si no és es gust seu,
'xau-la fer, que dormi a pler.

Sant Antoni d’es Fangar,
no estigueu arraconat;
sortiu enmig d’es rotlat,
que es “molts anys” vos volem dar.