Es pescador se queixava
perque es peix valia poc,
i es belitre de s’al•lot
p’es camí descarregava,
i es millor li despatxava,
i es dolent valia poc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Pescadors
Deià
187
III
Per Sant Fèlix ne va fer
una grossa torrentada;
la gent va quedar espantada
de veure es mal que hi hagué.
No crec en sos mentiders
quan diuen sa veritat.
Damunt sa cova d’un gat,
hi vaig estra tot lo dia
Un bastiment me venia
que duia ets abres d’aubó.
Pujàrem per Son Goixó
i allà posàrem forqueta.
En es molí d’En Cusseta
mos donaren berenar.
Nou mesos vèrem estar
menjant figues, menjant réms.
I, tu pots i jo no puc,
es vaixell mos dugué a Lluc
i an es Torrent de Pareis.
Tot són fies i conseis
en parlar de festejar.
En Torretes hi va anar
i crecava esclata-sangs.
N’hi demanàrem uns quants;
no mos ne volia dar,
Deu doblers se va posar:
-Preniu-los, vet-los-t’aquí!-
Noltros vàrem dir que sí,
i else mos vàrem menjar.
Des de Lluc a Formentera
vaig encalçar un coní.Després me tornà fugir
en es port de Capdepera.
I li torn pitjar darrere,
a la fi el vaig aglapir
jo i un qui venia amb mi
a devers Sa Dragonera.